Any rere any exigim més als nostres sòls, que ja porten dècades sent explotats per una agricultura cada cop més intensiva. Les varietats noves de tots els cultius son sempre més productives i les exigències d’aigua i fertilitzants químics augmenten en relació a la productivitat i major necessitat dels nous cultius i varietats.
Cada dia es més important mantenir la fertilitat del terra, sinó aquest acabarà per degradar-se, convertint-se un terreny àrid, erm e impracticable per a l’agricultura. El manteniment de la fertilitat d’un sòl no implica només els fertilitzants (l’adob en base nitrogen, fòsfor i potassa). No es simplement una qüestió d’unitats fertilitzants extretes que s’han de reincorporar al sòl. La fertilitat va més enllà.
Un sòl fèrtil, es un sòl viu, ric en microorganismes autòctons i adaptats al tipus de terreny i condicions climàtiques de cada parcel·la. Aquests son capaços de realitzar múltiples funcions beneficioses i essencials per al cultiu:
- Dissolen nutrients insolubles de les roques
- Transformen nitrogen atmosfèric en aliment.
- Complexen i alliberen nutrients degradats.
- Lluiten contra patògens nocius.
- Aporten aliment transformat al cultiu.
- I un llarg etcètera de funcions més.
Un sòl sense microorganismes no es apte per a l’agricultura.
Gràfica on s’observen la quantitat de microorganismes, segons el regne animal al que pertanyen, que necessita un cultiu per a créixer
La matèria orgànica, evolucionada i transformada es també bàsica par a una bona fertilitat. Aquesta es el nínxol on s’estableixen els microorganismes esmentats, allibera grans quantitats de nutrients, reté la humitat i redueix pèrdues d’aigua i dels elements químics essencials, descompacta el terra, redueix l’impacte de la salinitat i aireja el sòl.
Els nutrients en forma química, els adobs líquids, solubles i granulats no han de ser considerats la base de la fertilització dels cultius. S’han d’utilitzar com a simples complements per a moments puntuals del cicle i les exigències dels diferents cultius.
La base de la fertilització ha de ser orgànica i de qualitat, sense metalls pesants acumulats, sense llavors de “males herbes” foranies i en un estat òptim de transformació. Es la matèria orgànica la base de la fertilitat a curt, mig i sobretot a llarg termini.
Aportar fems, compostatges, matèries orgàniques líquides, aminoàcids, extractes húmics i fúlvics, extractes d’algues i molt més, es essencial per a que els nostres sòls segueixin sent productius al llarg del temps.
MIQUEL BARCELÓ PROUS
ASSESSOR AGRÍCOLA
